Veig que en aquest #@#! cde blog acustumo a posar més coses dolentes que bones. Això pot tenir dues explicacions. La primera que em passen més coses dolentes que bones o la segona que tinc tendència a explicar més les coses dolentes que les bones.
De fet el mal dia s'allarga una mica en el temps:
1. el dissabte al tunel d'Alforja vaig punxar (esteu alerta els alforgencs que hi passeu!)
2. la punxada, que el dilluns al matí no havia de ser res, ha de ser canviar tot el pneumàtic (quant cullons deu costar!)
3. a la vegada rebo el seguro del cotxe... cataclanc!
4. i necessitava el cotxe per anar avui a Bcn (amb la Mercè que també tenia el cotxe pinyat) i havíem de tornar a ser a Reus a les 15h, o sigui que descartat el tren.
bueno que ahir vaig arribar amb una mala llet a casa.
Sort de la Julieta.
4 comentaris:
Lo del neumàtics deu ser l'època, jo n'he canviat un parell la setmana passada i la clatellada a la cartera va ser de les bones!
Si les llantes de gran diàmetre son molt màques fins que toca canviar neumpatics i anyores aquells tapacubs de 13'!
Amb el cotxe de la dona amb 150? acabo i amb el meu ni m'arriba per una roda!!
Som uns pijoteres...
Això de queixar-se massa, de veure tan sols el costat negatiu de totes les coses, de pensar que tot el que et passa és lo puitjor de tot, que mai et passa res de bo, té un nom: NEURÒTIC!!
apa, que no és això!
que el tema és que només us explico les coses doelentes que em passen.
El nom ha de ser un altre -que desconec-
neuròtic diu. va home va. i a més ho posa en majúscules
Es que en conec més d'un!! i tots són iguals!!
Publica un comentari a l'entrada