Referendum de l'Estatut I

La societat catalana no s'ha mobilitzat per aprovar o rebutjar la llei que ha de regir les nostres vides en els proxims 20¿? anys.
Quins són els motius d'aquesta baixa participació?

alguns dels motius no són diferents dels que fan que una part important de la societat no faci us dels seus drets en d'altres compteses. Les participacions màximes que s'aconsegueixen a Catalunya es situen sobre el 75% i en unes autonòmiques ratllen el 60%. Cal doncs fer-ne una lectura diferenciada per explicar com és que un 10% dels ciutadans no han anat a votat si volien o no l'Estatut.

- El text estatutari és complex. Crec que hi ha molta gent que no entèn les diferències entre un text (79) i l'altre (2006). Abans de fer seguidisme dels seus polítics ha optat per no anar a votar. Està clar que tot i els intents els polítics no han explicat gaire bé o no han convençut de les millores d'un text envers l'anterior o de les retallades que ha sofert a Madrid.

- Els més nacionalistes del paí­s es movien en disjuntives importants. El vot pel si suposava una millora estatutaria en una situació que la majoria consideren irrepetible. El vot pel no suposava creure en l'esperança de poder tornar a negociar un nou Estatut, però quan? contra qui? amb quin Govern a Catalunya? amb una aturada de 2 anys més? Suposa també aliniar-se amb la linia espanyolista del PP. L'abstenció suposa no haver de acturar d'una forma clara davant d'aquestes disjuntives. De fet aquesta opció és la mateixa que va seguir ERC al Senat. Abstenir-se per deixar que l'Estatut tirés endevant.

- La previsible victoria del SI. Totes les enquestes vaticinaven una victoria aplastant del si. Això suposa que "si no vaig a votar, no passarà res". Els polí­tics dels si, ja veien abans de les eleccions que la participació seria el gran que. Tot i intentar-ho no se'n van sortir.

- El 18 de Juny. Al conjunt d'Espanys caldria replantejar les dates electorals ja que el clima és un dels grans factors abstencionistes.

Primer rotlle