Totes les compteses electorals tenen triomfadors i perdedors. De vegades els triomfadors són clars, i també els perdedors. De vegades no.
La primera víctima del referèndum va ser, sense dubte, el mateix govern de la Generalitat, això si, en diferents moments. Primer va ser ERC que va ser "expulsada" del Govern. Consellers i responsables polítics. Per saber la meva opinió de si era necessari i merescut cal que aneu al Post del dia.
La segona víctima és l?actual President de la Generalitat el Pascual Maragall, que ha hagut d'avançar les eleccions i decidir no tornar-se a presentar. És clar també que aquesta decisió va ser presa abans del referèndum.
A data d'avui aquestes són les víctimes per ara. Però aposto perquè n'hi haurà més.
La posició d'ERC davant de l'Estatut (NO), i s'ha vist en els resultat, no ha estat respatllada pels seus electors. La seva posició canviant tampoc. Alguna cosa pot saltar en aquest partit d'aquí a les eleccions : Carod-Rovira?
Les properes eleccions autonòmiques poden suposar per ERC una debacle, vots que tornen a CiU o que van a IC-EV o fins i tot al PSC.
En canvi, crec que la situació al PSC pot ser tota una sorpresa. Si Montilla és el candidat és probable que molts social-catalanistes deixin de votar-los (potser fins i tot el meu cas). D'altra banda, en Montilla pot fer entrar els electors del cinturó roig de Barcelona i capgirar els resultats. Només cal pensar en les eleccions generals, cada vegada el PSC arrasa a Catalunya. Afavoreix aquesta situació la nova onada d'immigrants que fa que els antics s'identifiquin cada vegada més amb el país. Suposo que els estreteges del PSC ja faran els seus números (Ei que nosaltres fem enquestes! Voleu dir que no en necessiteu una per decidir?)
Previsió o Voluntat? El PP a Catalunya ha quedat molt escorat, però l'avantatge que té estar escorat és que pot recollir molts votants insatisfets amb l?Estatut i la seva gestió. No crec que el PPC en sigui una víctima.
No obstant el PP si que pot patir a les properes eleccions la seva posició d'atac continu contra la resta, clar que hi ha més coses que l'Estatut de Catalunya per entendre això.
Hi ha més víctimes polítiques? I els catalans som víctimes d'un Estatut que no arriba on alguns diuen que hauria d'arribar?
3 comentaris:
Nin, una cosa que no has tingut en compte, és que sembla haver-hi, en tots el referèndums que hi ha agut ,una forta tendència a l?abstenció, si no mira que diuen les dades:
Constitució espanyola un 32,89 % (a Catalunya un 32,9 %) el 1978.
Estatut de Sau un 40, 70 % el 1979.
Estatut del País Basc un 41, 14 % el 1979.
Estatut de Galícia un 71, 74 % el 1980.
Estatut d?Andalusia un 46, 58 % el 1981.
Referèndum de permanència a l?OTAN 40, 58% (37,20 % a Catalunya), 1986.
Constitució Europea el 58,20 % (a Catalunya el 59,40 %) l?any 2005.
De tot això és pot treure una gran conclusió, que tots els polítics han suspès quasi sempre, i la culpa de que els referèndums no enganxin sempre és culpa seva.
Pel que fa a la teva intenció de no col?locar fotos, jo divergeixo amb, lo millor, ni que tan sols sigui unes gràfiques, es col?locar-ne, al fer més amè la plana i que la gent hi participi, quedant-se a llegir-ho. Apa ja ho tens?
Per cert, ben vingut als blogs!!
Tinc en compte el que dius. A Catalunya els referèndums (a excepció de la Constitució Europea) es mouen a l'entorn del 60% de participació.
És aquest 10% d'abstenció de més al que em refereixo, sobretot perquè no es pot comparar tot el que se n'ha parlat a Catalunya en comparació amb d'altres.
I like it! Keep up the good work. Thanks for sharing this wonderful site with us.
»
Publica un comentari a l'entrada