La meva feina acustuma a ser secreta, quan no confidencial, i gairebé sempre envoltada de un cert secretisme i misteriositat. Els que em conexieu bé i de vegades parlem de feina, podreu apreciar que les meves paraules són seques, de vegades buides de contingut, divagant o tirant pilotes fora (i la ràbia que fa no poder-ne parlar) . De fet la meva feina, cada cop més, és més escoltar, veure, observar la resta de la societat. No des del punt de vista del "chismorreo" o de premsa del cor, sinó de entendre i comprendre opinions, comportaments,... Us dic ara que mai sabreu si una pregunta meva va en aquesta direcció o només és un interés personal, de amic a amic o company a company.
Bé aquesta setmana ha estat un "xic" diferent. L'Ajuntament de Reus ha volgut que presentessim un estudi fet a la ciutat sobre percepcions de la situació econòmica. Un acte per todo lo alto al Palau de Fires, felicitacions públiques, notícies a la premsa, a la ràdio i a la tele (local).
Estic content i ho volia dir (sobretot pq hi ha alguns psicolegs que es pensen que ja derivo cap a l'hipocondrisme)
Apa
Hildebrand
2 comentaris:
Veig que vas derivant cap a un blog de publicació mensual!
Per cert això dels secrets en aquest país existeix?
#@#! lo de la periodicitat em mata. Però ja tinc el tema del nou post, i prometo que no trigaré
Si, Els secrets existeixen. Ara, sempre els saps més gent dels que prèviament estava previst.
Publica un comentari a l'entrada