Una Sensació Forta

Després del dinar de Nadal de Ceres, encara vàrem continuar la sobretaula amb alguns companys fins que casi ens toquen les vuit al bar. Havia d'anar a buscar un pot per fer una anàlisi d'orina (coses) a la farmàcia i l'hora era massa justa per la farmàcia de sota de casa (tanquen molt puntuals a les vuit) així que vaig dirigir-me a una altra que tanquen a les 22h, però de camí, la creu verda il·luminada característica d'aquests establiments vista gairebé de casualitat. Ni hi pensava en aquesta i de fet, feia molts anys que no hi entrava.

M'espero un moment i de seguida em toca. 
"Un pot per fer una anàlisi d'orina"
"sí, 65 cèntims"
Tenia la cara d'aquest home gravada al cap des de fa gairebé 20 anys.
"Perdoni, vostè va tenir un accident de bicicleta a Maspujols al 1992, no?"
"I tu com ho saps?" amb aquella actitud de tu de què em coneixes si no ens hem vist mai? i amb una cara d'incredulitat.
"Però no fa tant de temps", va afegir.
"El vaig venir a buscar jo amb l'ambulància de la Creu Roja, i sí, era al 1992 quan jo feia la mili"

L'home no s'ho creia, ni es podia avenir que jo me'n pogués recordar. 
M'explicava que no els metges no s'explicaven com s'havia recuperat tant bé. Ell n'era de metge, però ara despatxava a la Farmàcia. En el seu temps li agradava la ciclisme de risc i en temps similars a l'accident amb bici havia patit petits infarts que es van detectar després. Vaig endevinar una certa coixera, i dificultats en expressar-se. La seva dona va confirmar que havia estat al 1992 i va ocupar-se d'atendre els altres clients. 

Era cap de setmana d'estiu, no hi havia serveis programats i a la base no hi havia els conductors professionals i quedàvem els militars i els voluntaris.
La trucada a la centraleta posava a tothom en alerta. S'agafen les dades: "Truquen de Maspujols que hi ha un home que ha tingut un accident prop de la riera del Salt i està greu."
Probablement abans d'acabar la frase ja érem dalt de L'ambulància. Aquelles Fiat Ducato, l'Alfa 95-1 i la 95-2, amb les sirenes impressionaven, més si estaves assegut al lloc del copilot i calia agafar-se fort als revolts, creure que el pas era suficientment ample o que tothom hauria sentit les sirenes al creuar un semàfor en vermell. Confiança cega en el conductor (tant si fos l'Ivan, com el Cristo, el Cabrera o el Llort).  

L'home estava estirat a terra i tenia un fort traumatisme al cap a més d'altres ferides pel cos i tot i que no hi havia molta sang es podia endevinar la gravetat: El lloc per on havia caigut i la dificultat en la resposta quan li preguntàvem i la quasi pèrdua de consciència. "Ràpid la camilla de pales" (Amb la camilla de pales es pot carregar la persona sense moure'l i no tocar-li la columna) "Posem-li un collarí". 
Tot el viatge mantenint el contacte amb l'home, parlant-li intentant que no perdés la consciència, netejant ferides i intentant fer una primera observació per quan arribéssim a urgències.
"Alfa 95-2 a Bravo 95"
"Aquí Bravo 95. Què passa?" 
"Truqueu a l'Hospital que portem un home que ha tingut un accident, té un fort traumatime al cap i està força greu. En 5 minuts som allà".

Mai havia sabut si aquell home havia pogut sobreviure.